Això no és crisi... és capitalisme!

Quan la indignació es converteix en decepció

Estem indignats i ens trobem impotents davant la situació frustant amb que tenim d'afrontar l'ofec del sistema econòmic, social i laboral en que estem immersos. Cada vegada més creix el nus social de desànim davant l'incertesa per la qual la ciutadania d'aquest país viu desorientada i resignada a callar per por a perdre encara més de lo poc que tenen.

S'accentua la precarietat  laboral, disminueix la cobertura social i sanitària, s'incrementa l'atur, cada vegada hi ha més població que no rep cap mena de prestació ni subsidi per desocupació. Els gairebé 650.000 d'aturats catalans es lleven cada dia amb un sentiment de desànim, de desesperació, quan veuen que l'esperança de trobar feina es dilueix conforme van passant les pàgines del calendari. Sembla que la societat s'instal·li en el conformisme i que accepti la fatalitat, però pensem que cal aixecar-se i lluitar.

I per qui hem de lluitar? Per totes les injustícies socials, pels que no tenen un lloc digne per viure i no arriben a final de mes, pels que busquen menjar en els contenidors, per les persones més vulnerables d'enfonsament general. I no estem parlant d'actuar a fronteres llunyanes, sinó aquí, al nostre costat, al  veí que acota el cap quan demana ajuda i s'enrogeix de vergonya quan et veu al davant, com si hagués comès un pecat.

Cal fer una reorientació de la reforma laboral, fomentar les contractacions estables que permetin assegurar una millora qualitativa del benestar. Hem d'assumir les responsabilitats entre tots, actuar conjuntament perquè ningú vegi perill en el futur, cal exigir als que tenen la potestat de manar i decidir que hi dediquin tot l'esforç a garantir els drets dels ciutadans. Aquest discurs es repeteix sovint en les campanyes electorals, però les paraules se les emporta el vent.

I és en aquesta frontera entre el que es diu i el que es fa, on la indignació de la ciutadania es converteix en decepció. Perquè? doncs perquè està demostrat que els que tenen el poder, en el vocabulari polític, actualment, la paraula diners és gairebé la més important, la que més s'anomena. No es fa res a canvi de res.

Després d'unes eleccions generals, autonòmiques o municipals, si hi ha resposabilitats de govern un sou és just, però si no és així, no és de rebut voler-se instal·lar a l'administració amb sous injustificables amb blindatges vergonyants o en llocs de treball sense cap missió a desenvolupar més enllà de viure a l'esquena del contribuent. Mentrestant, moltes famílies estan a l'atur i només demanen un lloc de feina. 

Alba Arnabat, Pep Colomé, Àngels Gómez, Josep Mª Masachs, Xavier Raventós i Dolors Villaró 

La portada "Tenim un problema: Catalunya" causa enrenou a la xarxa

EL PERIÓDICO / Barcelona

La xarxa social dels 140 caràcters s'ha aixecat aquest dijous agitat en matèria política gràcies a la portada del diari Abc, i des de ben aviat entre les etiquetes del top ten figuraven#tenimunproblema, #España y #Cataluña. ¿La raó? La gran Ñ groga sobre un fons vermell en què es llegeix "Tenim un problema". I sota una pobra vírgula trencada --per les estirades--, es llegeix: "Cataluña".

Portada d'aquest dijous d''Abc'.

En els subtítols, els motius del rotatiu de tant problema: "Mas insisteix a amagar en els impresos la casella d'ensenyament en castellà", "La Generalitat proposa canviar la norma per no hissar l'ensenya nacional" --en referència a la declaracions d'aquest dimecres de la vicepresidenta Joana Ortega en què deia que "s'ha de treballar per canviar la llei, no per incomplir-la"--, i, finalment, "El parlament aprova una llei per fer un referèndum sobre el pacte fiscal".

La idea es propaga en l'editorial ("Freno al separatismo") i es repeteix en una altra informació interior: "Catalunya da otra vuelta de tuerca antiespañola".

DEBAT ENCÈS

A través de l'etiqueta #tenimunproblema, al migdia es recollia un encès fòrum criticant la proposta del diari de Madrid.

"Si per {@ABC}.es Espanya té un problema anomenat Catalunya... i els catalans #tenimunproblema anomenat Espanya... Estem d'acord! Ens divorciem?", planteja el republicà Jordi Portabella.

"No ens voleu dins però tampoc ens voleu fora. ¿Extermineu-nos i ja està, no?", ha escrit @rainfallsdown.

Marcos (@tenak) opina: "#tenimunproblema i no són les banderetes, sinó una colla de lladres que governa impunement".

@mnietov es pregunta: "Si vosaltres teniu un problema i nosaltres també, ¿per què no busquem la solució?".

Llegint portades així..... enyoro tant al PEPE RUBIANES:

Caravaggio a l’obra de Josep Lázaro

De vins i d’arts. La tardor de Caravaggio
Sant Sadurní d’Anoia – El Vendrell – Vilafranca del Penedès
Març 2012
Com a obertura del cicle, el poeta penedesenc Josep Lázaro presentarà les seves creacions recents a l’entorn de l’obra de l’artista barroc. La posada en escena comptarà amb diverses col.laboracions i l’actuació de membres de l’Escola Municipal de Música de Sant Sadurní d'Anoia.

Divendres 9 de Març. 

Sala Índex. 20h.

C. Pompeu Fabra, 34. Sant Sadurní d’Anoia.

Crisi econòmica i política (I)

 Acostuma  a ser habitual escoltar en els mitjans de comunicació  a alguns “savis” que, malgrat no haver previst l’esclat de la crisi econòmica, ara ens dicten solucions per sortir-ne: retallades a la sanitat i a l’ensenyament públics; finançar amb diner públic els deutes dels bancs; retallada de drets laborals; allargar l’edat de jubilació; reducció de salaris; abaratir l’acomiadament i els costos de contractació, etc. Pocs parlen d’exigir responsabilitats als presidents i consellers de les entitats financeres, al governador del Banc d’Espanya o a alguns polítics que de forma conscient o inconscient han ajudat a incrementar l’atur i el dèficit públic.

En un context com aquest, els ciutadans i ciutadanes hauríem de poder confiar en els nostres representants escollits democràticament, convençuts de que defensaran els drets socials assolits.  Ara bé, quan mirem el panorama polític correm el perill de passar de la depressió al pànic. Així, per exemple, CiU  ha posat al davant de la sanitat pública els dirigents de la sanitat privada. Més agosarats han estat els seus amics del PP, nomenant com a ministre d’Economia i Competitivitat al senyor Luís de Guindos Jurado, que havia estat vinculat al banc Lehman and Brothers. Cal recordar que la fallida d’aquest banc va ser un dels factors que van iniciar l’actual crisi econòmica. Genial: per sortir de la crisi, han posat de ministre un assessor d’aquells que la van provocar.

Ens hem referit a CiU i al PP, però que fa el PSOE-C (la C és una concessió als psoes catalans) per reivindicar la política com a eina al servei del poble? Per resoldre l’interrogant, tant sols recordar que el senyor Rodríguez Zapatero va tancar una legislatura poc afortunada indultant al senyor Alfredo Saez, conseller delegat del Banc de Santander. Una vegada consumada la derrota electoral, el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba  i la senyora Carme(N) Chacón Piqueras han iniciat una cursa per veure qui acaba controlant el  PSOE. L’espectacle s’ha convertit en una competició per sumar vots, sense plantejar noves polítiques d’esquerres que ofereixin alguna esperança per fer front a la crisi. Trista imatge d’un joc de cadires i de poder, allunyada de l’angoixa i el patiment de moltes famílies que han perdut la feina i que han estat desnonats dels seus habitatges mentre ells dos formaven part del govern. Altres, que de moment hem tingut més sort, tant sols hem perdut la paciència.

Fins aquí, amb certa ironia i una mica de mala llet, ens hem limitat a criticar el paper que estan jugant els partits polítics majoritaris (a l’Estat espanyol i a Catalunya) davant la crisi econòmica. En aquest context es corre el perill de considerar que la política i els polítics són innecessaris, cars i inoperants. Es pot pensar que la democràcia es pot substituir per tecnòcrates al servei del capital, com ja s’ha fet a Grècia o Itàlia, per exemple.

Nosaltres pensem que la pràctica de la política es la clau de volta d’una societat basada en el respecte a la llibertat, tant col·lectiva com individual.  Cal estimular al conjunt de la ciutadania a fer política (tant a nivell nacional com a escala local) en defensa d’aquesta llibertat, però perquè això sigui possible cal també una nova manera de fer política que permeti plantejar el repte d’un nou model econòmic i social.

Alba Arnabat, Pep Colomé, Àngels Gómez, Josep Mª Masachs, Xavier Raventós i Dolors Villaró

El Sistema de partits i la participació política

El sistema de partits i la participació política (2)

La democràcia, te els seus fonaments en la participació dels ciutadans en la presa de decisions a través dels partits polítics. La ciutadania, però, percep als polítics més com a part del problema que no de la solució, i això en el context de crisi generalitzada que estem vivint, és molt perillós perquè la pot deixar en un estat de desmoralització que sigui molt difícil de remuntar.

Aquesta crisi, no és només econòmica, sinó que també és de sistema Tota la arquitectura institucional de l’Estat ha fallat estrepitosament (el govern per ineficaç i la oposició perquè només volia ensorrar el govern sense parar compte en la seva responsabilitat, negant-se a donar un cop de mà). El sistema s’ha mostrat ineficaç per impedir que afectés a tots els sectors econòmics i que deixés a la majoria de la societat sense capacitat de donar-hi resposta. La crisi i la seva gestió diària ha deixat al descobert la inutilitat de la majoria dels dirigents polítics i també ha deixat en evidència que el fet d’estar en un lloc de comandament d’un partit no vol dir ser un bon gestor. La manca de lideratges i de discursos alternatius als dictats dels mercats, ha fet que, en comptes de obrir un debat sobre les solucions que es podrien aplicar per resoldre la situació, els dirigents dels partits es tanquin en ells mateixos, blindant les seves estructures i impedint cap mena de renovació.

Davant del col·lapse del sistema, estem davant de les portes d’un nou règim; l’actual ja no ens val i la ciutadania reclama altres formes d’organitzar-se democràticament. Amb llistes obertes que permetin una elecció directa dels representants dels ciutadans. Que per evitar les corrupteles i el tràfic d’influències, el finançament dels partits sigui transparent, passant comptes amb els seus militats i amb la ciutadania publicant els seus balanços comptables. Limitar a vuit anys el mandats de tots els càrrecs electes i els de confiança, per evitar que de la política se’n faci un ofici i que es pugui fomentar la renovació dels polítics. Prohibir l’acumulació de càrrecs. Establir els mecanismes que garanteixin que la política sigui un compromís amb la societat i no amb el partit, que s’asseguri la proximitat real amb els electors i no només en període electoral; que rendeixin comptes directament amb els ciutadans del seu districte, i que puguin ser remoguts en cas d’incompliment.

El retrobament de la ciutadania amb la política, passa inevitablement per la regeneració i  la entrada de nous gestors que escoltin i que responguin les preguntes i les inquietuds de la gent del carrer i no perdin el temps i malbaratin diners en màrketing buit. La política ha de ser realista; calen lideratges que diguin amb claredat què s’ha de fer per sortir d’aquesta crisi, explicar els esforços que ens demanaran, dir amb tota claredat que el temps de tot gratis i per tothom ja ha passat, que res és de franc i, que a cada dret hi correspon un deure.

Només d’aquesta manera els polítics poden recuperar la confiança de la ciutadania. Per dur que sigui el camí a recòrrer, tothom prefereix saber-ho que viure enganyat.

Alba Arnabat, Josep Colomé, Ángels Gómez, Josep Maria Masachs, Dolors Villaró, Xavi Raventós.

Un grup de militants del PSC de Vilafranca es dóna de baixa del partit

‘L’acord entre els socialistes locals amb el govern de convergència és una claudicació, una mostra més de la impotència del PSC per afrontar el debat polític, regalant al govern municipal la placidesa de la no-oposició, el conformisme i l’abandó dels interessos de la gent que els va votar’. Amb aquesta contundència un grup de militants del PSC de Vilafranca ha criticat el pacte entre PSC i CIU i han anunciat, a través d’una declaració, que es donen de baixa del partit. La declaració va signada per Alba Arnabat Colomer, Josep Colomé Ferrer, Àngels Gómez Comino, Josep Maria Masachs Suriol, Xavi Raventós García, Xavier Raventós Raventós i Dolors Villaró Rovira. Els signants consideren que el PSC ‘s’ha allunyat de la realitat’ tant a nivell nacional com a nivell municipal, i per això anuncien: ‘Tot i el gran respecte que ens mereixen els i les militants socialistes de base, nosaltres deixem la militància al PSC’.

Els exmilitants opinen que la ‘castració’ del nou Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol i la manca de reacció per part del PSC ‘va representar un primer punt de trencament’, ja que els socialistes catalans van renunciar a defensar el text i ‘membres destacats del partit van aplaudir efusivament la sentència contrària a allò que el poble de Catalunya havia decidit’. En el text asseguren que ‘la majoria dels catalans’ han canviat la percepció que tenien ‘respecte les relacions amb Espanya’.

Els signants creueu que ‘el gir espanyolista i la submissió a les directrius del PSOE han quedat perfectament reflectits en el darrer Congrés celebrat pel PSC’; un gir amb el qual, diuen, no poden estar d’acord: ‘A nosaltres no ens neguiteja defensar que Catalunya és una nació i que té dret a triar el seu Estat’.

Pel que fa als efectes de la crisi, diuen que ‘el PSC sembla més preocupat per mantenir les cadires dels seus dirigents’ que no pas per fer front a la situació econòmica, i acusen la direcció del partit de no presentar noves propostes per combatre la crisi: ‘al contrari, s’han acceptat aquelles que provenen de la dreta, sense protestar’. La declaració sentencia que ‘la manca d’alternatives dels socialistes catalans a les polítiques econòmiques adoptades pel govern de la Generalitat fan vergonya’.

Finalment, afirmen que ‘ni a Vilafranca ni a Barcelona, no han fet una lectura apropiada dels resultats electorals’ i lamenten que no hi hagi hagut dimissions davant de la derrota. ‘La ciutadania, amb els seus vots, ha dit al PSC que el seu missatge no els interessa, que no se’l creuen’, diuen .

Amb aquesta declaració, es fa evident que el pacte entre PSC i CiU a Vilafranca del Penedès i els resultats del Congrés dels socialistes catalans han precipitat una ruptura en la formació vilafranquina. Cal destacar que dues de les persones que signen la declaració, Josep Colomé i Dolors Villaró, van ser regidors del PSC en la darrera legislatura municipal.

Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles

Divendres dia 5 d'agost:

20h, inauguració de l'exposició de Fotografies del 10è aniversari de l'associació Rivo Birlarum i 50 anys de lleure juvenil. A les Escoles Velles.

Tot seguit, recorregut de la 1a edició Glop d'art: Espai Viticultura, HD Riudebitlles i Casal dels Marquesos de Lió, on s'acabarà amb glop de cava.

22h, Correbars do Rio de Bitlles.

23h, Pregó de festa Major a càrrec d'Eduard Peris i Arós. A continuació, cantada d'havaneres a càrrec del grup L'Espingari i, a la mitja part, rom cremat. 

Plaça de les Eres.

00:00h CONCERT d' els PETS.

Entrada anticipada: 12€ , 15€ a taquilla. A la carpa de la Serra de Gramar.

Dissabte dia 6 d'agost:

17:30h, Cercavila amb els geganters Riudebitlles, dansaires Riudebitlles, dansaires de l'espardenya, capgrossos Riudebitlles, grallers els Vinardells, grallers Riudebitlles, La mulassa Secallona, la Vaca-Porc, grup de balls del centre cultural i recreatiu, grup de Panderos, orgull bastoner, Banda de l'escola Ginesta, gegantons Riudebitlles, Bastoners Riudebitlles, grup de danses municipal, santpatapum, i colla jove dels Xiquets de Vilafranca. 

Inici: Al cel blau fins a la plaça del paper.

23h, Espectacle Con Todos mis Respetos... amb Reugenio. 

Entrada 8€ anticipada; 10€ a taquilla Al centre Cultural i Recreatiu.

01:00h, EMPALMADA amb els ballarins La Rosa Negre. 

Diumenge dia 7 d'agost:

9h, Cercavila amb la banda Vila de Falset.

11h, missa solemne.

12h, Cercavila ( inici plaça de l'esglècia ).

En acabar la cercavila... homenatge a Josep Elias i Elias, en reconeixement pels 42 anys com a jutge de Pau a la Vila.

13h, Concert Vermut amb la banda Vila de Falset. ( Al Centre Recreatiu ).

18:30h, Concert i Ball amb la banda Vila de Falset. ( Plaça de l'església ).

19h, Espectacle infantil amb el grup "Yakumba, quins trastos" ( Plaça del paper ).

23h, Concert i Ball amb l'Orquestra Cadillac. ( A la carpa de la Serra de Gramar ).

01:00h, Mariaxis en directe i toro mecànic al Jardi del Pub Claret. 

Dilluns dia 8 d'agost:

12h, missa.

13:30h, Sardanes amb la cobla Orquestra Montgrins. ( Centre Cultural Recreatiu ).

18h, Sardanes amb la cobla Catània i degustació i venda de begudes típiques dels països Catalans. ( A la plaça del paper ).

20h, Ball de tarda amb l'orquestra Montgrins.

23h, Concert i, a continuació, ball amb l'orquestra Montgrins.

01:00h, Disco Mòbil amb go-gos i transformer al Jardí del Pub Claret.

Lax’n’Busto, Antònia Font, Ojos de Brujo, Mine, Els Catarres........... A LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA!!!

Els principals concerts de la Festa Major de Vilafranca 2011 es concentraran en dos escenaris: d’una banda el que se situarà a la Rambla Sant Francesc, que patrocina la DO Penedès, i de l’altra, el que s’ubicarà, com l’any passat, a l’esplanada de davant l’auditori. A l’escenari de la Rambla, que es muntarà a l’extrem més pròxim a la Font dels Alls, hi haurà concerts des del dia 29 d’agost fins el dia 2 de setembre. A més la Cadena SER hi organitzarà una festa Máxima FM el dissabte 27.

Pel que fa a la programació, a banda dels concerts que ja s’han anunciat (La Principal de la Bisbal, Lax’n’Busto i Antònia Font) el dia 31 hi actuaran els Strombers i el dia 2 de setembre el ball de cloenda anirà a càrrec de l’orquestra navarresa Nueva Etapa. A la Rambla s’hi podrà trobar una carpa, gestionada per l’Acadèmia Tastavins-Sant Humbert on durant els dies de Festa Major se servirà exclusivament vins i caves.

Pel que fa a l’escenari ubicat a l’esplanda de davant de l’Auditori, els Administradors de la FM’11 hi programaran concerts el dissabte 27 i el diumenge 28, a més de la tradicional empalmada del dia 29. Així, en aquest marc hi tindran lloc dos dels principals concerts de la Festa Major ja que el dia 27 hi actuaran Ojos de Brujo i els Dj’s Hot Maracas i el dia 28 Delafé y las Flores Azules i El Niño de la Hipoteca. Per últim destacar que el dia 31 la plaça Jaume I acollirà el concert de dos grups emergents de l’escena musical catalana, com són Mine! i Els Catarres.